La sessió plenària celebrada aquest dijous ha estat marcada per l’aprovació del pressupost de l’Ajuntament de Deltebre per a l’any 2024, amb els vots favorables d’Enlairem i el vot contrari d’ERC, i l’aprovació de la modificació de les ordenances fiscals, també amb els vots favorables d’Enlairem i el vot contrari del grup d’ERC.
Pel que fa al pressupost, aquest s’eleva als 27.635.000 €, un 28% més respecte a l’any anterior, i esdevé el més alt de la història de Deltebre. Un fet que, segons l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, “és contextual i extraordinari a causa de la gestió de les subvencions rebudes per a dur a terme les diferents inversions planificades”. Les inversions representen un 41,17% del pressupost (11.380.000 €) i projecten qüestions com la continuïtat de les obres del Passeig del Carrilet, l’Arrossera, l’Àgora de Riumar, la redacció del projecte de l’auditori teatre Rialto, i l’arranjament de carrers i camins rurals, entre altres.
Més enllà de les inversions, el full de ruta confirma els eixos essencials del Govern municipal: Imatge de Poble, Polítiques Socials, la Dinamització Econòmica i la Cohesió Social. En aquest sentit, el portaveu del Govern, Andreu Curto, ha explicat que “presentem un pressupost continuista que ens permet consolidar i seguir duent a terme les accions que hem impulsat durant aquests darrers anys”.
El portaveu d’ERC Deltebre, Joan Alginet, ha detallat que “més enllà de les xifres, el més important són les dades de les liquidacions”. En tot cas, ha manifestat que “un pressupost és una eina i un instrument del Govern i per això, i sumat al cas omís de les propostes d’ERC durant el mandat anterior, no hem presentat propostes”.
Pel que fa a les ordenances fiscals, s’ha aprovat la congelació dels tributs, sense actualitzar ni l’IPC, com tampoc s’ha fet en els últims anys, tant a les famílies del municipi, com també al petit comerç i empresa. Segons el portaveu del Govern, “hem estat treballant i cercant la fórmula per tal que les famílies no hagin d’assumir els sobrecostos estructurals, i presentar un model d’ordenança que s’adapta a sistemes més progressius”.
Així doncs, s’incorporen una sèrie de noves casuístiques com, per exemple, en el cas de l’IBI, un recàrrec de fins al 150% per a grans tenidors i un recàrrec del 10% per a les grans superfícies comercials. També, en el cas de l’ordenança de residus s’han creat noves categories amb la finalitat que qui més generi, més pagui.
