Apassionada de la cultura i, en especial de la poesia i la literatura, Anna Giménez és gerent i copropietària d’una empresa agroalimentària del municipi. Més enllà de la seva tasca professional i de la seva dedicació al servei públic com a tinenta d’alcalde de Dinamització Econòmica i Enfocament Turístic i Cultural, Giménez també és vicepresidenta de l’Associació de Dones Empresàries, Directives i Emprenedores de les Terres de l’Ebre (ADEDE).
És difícil ser dona, empresària i ocupar un càrrec públic?
Més que difícil, es tracta d’un tema de reorganització a tots els nivells. El fet de ser dona no resulta cap greuge per desenvolupar les meves responsabilitats, i mai ho ha sigut. He tingut la sort de créixer dins d’un àmbit familiar on el paper de la dona ha estat sempre valorat i equiparat al gènere masculí. Això implica que sempre he viscut amb total naturalitat tots els reptes amb els quals m’he anat trobant al llarg de la meva vida, sense plantejar-me si corresponia o no a la meva condició de dona.
Tenir una empresa entranya tenir un bon equip, i jo el tinc. Entre tots fem que l’empresa tiri endavant, amb uns objectius ben definits. Esforç, constància i innovació. Cuidar bé als nostres clients i estar oberts a millorar dia rere dia, aprenent dels errors i reforçant el que ja funciona. L’empresa és una forma de viure, creant benestar, potenciant i dinamitzant l’economia local. Els riscos i esforços personals que assumim els empresaris petits i mitjans no arriben, a vegades, a la resta de població. És cert que hi ha dies en què penses que no val la pena tant d’esforç, però aquesta sensació dura només uns minuts, i immediatament ja estàs pensant en la teva empresa, ja que és la teva creació. Cal cuidar-la com cal.
Ocupar un càrrec públic ha representat un gran repte. Sóc més aviat de treballar des de l’anonimat i el silenci. Però he assumit el meu compromís de servidora pública, d’estar al costat de la gent, intentant aportar treball i esforç per al meu municipi. Aquesta responsabilitat comporta dedicació i una visió oberta, on càpiguen diferents sensibilitats.
A què t’agrada dedicar el teu temps lliure?
A estar en silenci, pensant mentre camino per espais del meu estimat Delta. Des de la reflexió tranquil·la puc assolir les formes d’encarar la meva vida.
Ens recomanes una sortida pel Delta?
Anar al Faro del Fangar en una nit de lluna plena és una escapada que recomano a tothom. Ensumant mar i escoltant la brisa de la nit. Peus mullats d’aigua salada i agrair el privilegi de ser partícips d’aquesta naturalesa.
Més Personal
Un llibre: El enigma de Cambises, de Paul Sussman. És una novel·la històrica ambientada en Egipte.
Una pel·lícula: Fargo (1996), un thriller dels germans Coen.
Una cançó: Paciência, del compositor Lenine.
