Procés de participació per escollir el nom del nou espai expositiu de Deltebre
Fins al proper dia 16 de març, pots participar en la fase de votacions per escollir el nom del nou Espai Expositiu de Deltebre.
D’on surten les propostes?
Es va demanar a una vintena de personalitats del món de la cultura i l’art del nostre poble que fessin les seves propostes. D’aquí surten les 12 opcions que us proposem, de les quals n’heu d’escollir una
Com puc votar?
- Llegiu les propostes que trobareu al següent espai. Per tal d'obtindre més informació, feu clic d'amunt el desplegable de cada nom.
- Un cop decidida la vostra proposta, feu clic al següent enllaç per tal d'obrir el formulari de votació.
- Ingresseu les dades degudament. Totes aquelles votacions amb informació duplicada i/o falsa, seran degudament eliminades.
Les propostes
Les propostes han estat ordenades mitjançant el criteri d’ordre alfabètic.
Simple i concís, fa referència a l’espai que alberga el nostre municipi.
El Delta de l’Ebre, format per l’aportació de sediments arrossegats durant milers d’any per l’Ebre fins a la Mediterrània, constitueix la zona humida més important del país.
En perill per la inacció pública històrica i el canvi climàtic, cal protegir-lo pel seu valor natural, social, cultural i econòmic, però també per un motiu molt bàsic: és casa nostra.
Deltaica, gentilici que fa referència a les dones del Delta i que alhora descriu l’entorn en què serà ubicada la nova sala d’exposicions, posant-li un adjectiu a la mateixa.
El 2020 fa referència a l’any en què es posarà en funcionament l’espai. Un any de canvis, l’inici d’una nova dècada i uns números que donen esperança de futur, alhora que molt de joc a l’hora de dissenyar la imatge gràfica del nou equipament.
Joc de paraules que combina els mots “Delta” i “Art”, com a conceptes que s’entrelliguen i que acabaran dotant de contingut el nou espai expositiu.
El nom permet identificar, d’una banda, l’entorn on es trobarà la sala: el Delta de l’Ebre. D’altra banda, allò que s’hi podrà trobar a dins: l’art en el seu sentit més ampli.
(Coyoacán, Mèxic, 1907 – 1954) Reconeguda pintora mexicana. La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la post revolució mexicana i, ja a partir de vers els anys mil nou-cents vint, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l’art popular de Mèxic
Marcada per la poliomielitis i un greu accident va romandre molt temps al llit. Admirada per Picasso, Kandinski, Duchamp… Una icona de l’esforç i la lluita per la supervivència.
(Terrassa, 1935 – 2018) Fou la primera fotògrafa catalana i de l’estat que adoptà la carrera professional de fotoperiodista o reportera gràfica.
Va iniciar-se en la fotografia quan era petita i ajudava el seu pare, Joan Biarnés, fotògraf esportiu, al laboratori. Va estudiar a l’Escola de Periodisme i treballava sovint amb el pare. Cobria esdeveniments esportius i, pel fet de ser dona, va ser objecte d’una forta hostilitat.
Malgrat que tenia les acreditacions necessàries per treballar com a reportera, va protagonitzar situacions absurdes, com quan un àrbitre va aturar un partit de futbol per mirar d’impedir que una dona fes fotos al camp.
(Deltebre, 1925 – 2011) Interessat per la música des de molt jove, va estudiar saxofon i va formar part de l’Orquestra Oriental de Jesús i Maria. És autor de lletres i compositor de conegudes cançons com Delta del Ebro, La carretera del córrer, Terra d’arròs, terra de fang o el mateix Carrilet de La Cava.
Va ser membre fundador de la Societat Musical Espiga d’Or, per a la qual va composar l’himne i on va tocar el saxofon fins al 2002.
El DIEC defineix aquest mot en la seva primera accepció com a “Estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc.”
En un context polític i social com l’actual, en què les diferents formes de llibertat són constantment reivindicades per la seva vulneració, aquesta proposta convida a usar el nou espai com a punt de lliure expressió de la ciutadania.
(Amposta, 1942) És una artista, pintora, poeta i activista sociocultural feminista catalana i molt propera a casa nostra. Pionera en l’expressió visual de la sexualitat femenina lliure i de l’experiència de la maternitat.
Fundadora del local “Llar” a Amposta (1968) on es van realitzar concerts de Nova Cançó i actes de reivindicació social i cultural durant el final del franquisme, i de l’espai laSal Bar Biblioteca Feminista al carrer Riereta de Barcelona, lloc d’esbarjo, d’acollida i intercanvi cultural per moltes dones des de 1977 fins al 1979.
Proposta que fa referència a allò que veiem la gent del Delta, acostumada a veure els nostres paisatges formats per la gran quantitat d’horts, sèquies, casetes, camins i arrossars que, tots junts, formen aquest gran mosaic de peces quadrades i rectangulars que, d’alguna manera, ens fan sentir deltaics.
Tot això es pot traslladar a una sala d’exposicions, on també és habitual veure-hi quadrats i rectangles com són les fotos, quadres, escultures…
(Deltebre, 1949) Paco Morales forma part del paisatge clar i lineal del Delta de l´Ebre. De dedicació constant, una obra àmplia i diversa testimonia la seva experiència i maduresa.
De la seva obra pública podem destacar El Lector De L´Odissea a L´Ampolla i El Pagès a Deltebre. La relació amb la terra i l´entorn retraten un artista polifacètic i autodidacta. Aquí va nàixer i aquí té el seu taller.
En el seu llibre Gairebé cent anys de solitud, mentre investiga l´univers del poble, confessa que la seva passió i dedicació és la contemplació i l´exercici de l´art.
Nom que emana bellesa, elegància, brillantor i un cert aire d’excel·lència i exclusivitat.
Va denominar-se durant anys amb aquest nom l’extrem més occidental de la península del Fangar, que es combinava indistintament amb el nom de Punta del Fangar. Segurament se li atribuïa aquesta denominació per la brillantor que desprenia l’espai des de la distància, a causa dels miratges sorgits del gran desert de sorra que integra el Fangar.
També rep aquest nom una de les torres del Castell de la Suda de Tortosa, per la seva forma poligonal amb arestes obtuses que recorda a un diamant tallat.
(Deltebre, 1959 – 2002) Mestre de professió i llicenciat en Història, va ser regidor de Cultura, Ensenyament, Joventut, Esports i Comunicació de l’Ajuntament de Deltebre de 1995 a 1999. Home de gran tenacitat i gran capacitat de treball, la seva fita més important durant la legislatura va ser la creació de la Casa de Cultura de Deltebre, l’any 1996, que va assentar les bases d’una nova etapa cultural al municipi.
Va donar nom fins a l’any 2015 a la Sala d’Exposicions Municipal (SEM) situada a l’antic Sindicat Arrosser, fins que va inaugurar-se el Centre d’Inspiració Turística EbreTerra al mateix edifici. De fet, la sala d’exposicions i conferències d’EbreTerra encara duu el seu nom. També posa nom als premis d’investigació i recerca que impulsa anualment l’Institut de Deltebre.
Enllaç de votació
Ja ho tens clar? Fantàsic! Segueix el següent enllaç de votació tot recordant que:
- Per tal de participar, has de formar part del padró municipal d'habitants de Deltebre.
- Edat mínima de participació: 16 anys.
- Totes aquelles votacions amb informació duplicada i/o errònia, seran degudament eliminades.
