Deltebre i la seva història
Deltebre i la seva història
Deltebre és un municipi jove que se situa al bell mig del Delta de l’Ebre. Aquest fet, sens dubte, marca d’una manera evident el caràcter de la seva gent, així com també esdevé una pista per deduir l’orografia i les característiques intrínseques de la població.
El municipi es constituí el 20 de maig de 1977 en segregar-se de manera conjunta les pedanies de Jesús i Maria i La Cava respecte del municipi de Tortosa.
Situat a l’hemidelta esquerre, és el municipi més extens del Delta, amb 107 Km2, i el més proper a la desembocadura. Les illes de Gràcia i de Sant Antoni formen part del terme municipal, així com el nucli de Riumar, que constitueix el nucli turístic per excel·lència.
Durant els seus més de 40 anys d’història, Deltebre ha sabut conservar el seu esperit tradicional i agrícola, al mateix temps que també ha sabut desenvolupar-se socialment i econòmicament per tal de convertir-se en un lloc únic per a viure i gaudir. De fet, actualment Deltebre és el segon municipi més gran del Baix Ebre amb gairebé 12.000 habitants.
Pel que fa a l’activitat econòmica, en el sector primari hi destaca el cultiu de l’arròs, activitat que modifica i determina el paisatge deltaic al llarg de l’any; així com la caça i la pesca lligada a la mar, les basses i el mateix riu. El sector secundari se centra en l’aqüicultura i l’àmbit agroalimentari, essent un municipi sense una important implantació industrial. En el sector serveis cal destacar l’auge del turisme, que aprofita l’entorn natural per oferir experiències lligades als esports aquàtics i d’aventura, la gastronomia i l’observació d’aus i paisatgística.
El repte actual de Deltebre és el de treballar per continuar creixent, per impulsar l’economia del municipi i per dinamitzar el sector turístic com a eix referencial del seu motor econòmic.
Pots trobar més informació sobre el terme municipal, la població empadronada i la diversitat social, l’activitat econòmica i cultural en aquest enllaç.
Deltebre es constituí el 20 de maig de 1977 en segregar-se les pedanies de Jesús i Maria i La Cava del municipi de Tortosa. Situat a l’hemidelta esquerre, és el municipi més extens del Delta, amb 107 Km2, i el més proper a la desembocadura. Les illes de Gràcia i de Sant Antoni formen part del terme municipal, així com el nucli de Riumar.
Els orígens sobre com es formen Jesús i Maria i la Cava són encara incerts. Les primeres notícies sobre l’ocupació del territori que avui configura el municipi de Deltebre es remunten a la conquesta cristiana dirigida per Tortosa a mitjans del segle XII. El Delta passa a ser “territori d’ús i profit” dels veïns de Tortosa i suposa una font de riquesa pels recursos que ofereix: sal, peix, pastures, sosa, regalèssia, blat, etc.
Un fet determinant per a la configuració de l’actual població de Deltebre fou el canvi en el curs del riu en direcció a la gola de Migjorn, que va tenir lloc al segle XVII, quan el riu abandonà els meandres que el portaven a desembocar per la Marquesa i Goleró (Riet Saida i Riet Fondo) i passà a desembocar en línia recta com ho fa en l’actualitat. Aquest canvi d’orientació del curs del riu possiblement va ser propiciat per la construcció d’una sèquia o “cava” que s’hauria fet entre el revolt que feia el riu enmig de l’actual nucli urbà de Deltebre i unes basses que hi havia a la part baixa, entre el poble i la Catxa. Tenint en compte això, el topònim de la Cava tindria el seu origen en aquesta sèquia.
Tenim constància de l’existència de diversos nuclis de població que convivien de forma aïllada al Galatxo, al Racó de Bomba o al Pregó. La variació en el curs del riu els obligà a desplaçar-se a llocs en més recursos com al costat de dalt de la vora del riu (Hortets) o a la part de baix, al costat de l’antiga cava. La gent anirà progressivament apropant-se, cultivant i edificant al mig de l’antic meandre. Al segle XIX els nous nuclis de població tenien suficient importància com perquè l’any 1818 el Bisbat de Tortosa fes construir l’església de Sant Miquel i, poc després, el cementiri.
El canvi més transcendent per a les partides de La Cava i Jesús i Maria es produeix amb la construcció dels dos canals, sobretot amb el de l’esquerra l’any 1912: el conreu de l’arròs esdevindrà el principal recurs econòmic i es produirà un creixement demogràfic dels pobles de la part esquerra del Delta. El desenvolupament d’aquest conreu es va veure reforçat al municipi per la fundació, l’any 1955, de la Cambra Arrossera de La Cava i, uns anys més tard, la Cooperativa Arrossera de Jesús i Maria.
La manca i mal estat dels camins i carreteres durant anys va fer que la via més important de comunicació fos el riu, els llaüts per al transport de mercaderies i el vaporet per al de passatgers. La veritable revolució en el transport arribà amb la inauguració del Carrilet l’any 1927, que suposà l’obertura de la població cap a l’exterior. Amb la millora de les carreteres aquests mitjans de comunicació van anar desapareixent.
A nivell administratiu i de serveis municipals les dues poblacions van estar totalment abandonades durant molts d’anys, fet que provocà el primer intent de segregació ja als anys 30. Després d’anys de lluita, la Segregació de les pedanies de La Cava i Jesús i Maria del municipi de Tortosa comportarà un canvi importantíssim en la dotació dels serveis i les infraestructures necessàries per al futur desenvolupament del poble.
