Dades bàsiques
- Població 2025: 12.074
- Superfície (km2): 107,44
- Densitat (hab./km2): 112,4
- Altitud (m): 6
- Consulta els equipaments municipals
- Agenda d'activitats
Deltebre, informació, història i futur
Deltebre és un municipi jove situat al bell mig del Delta de l’Ebre, un fet que marca de manera clara el caràcter de la seva gent i defineix l’orografia i les característiques pròpies del territori.
El municipi es va constituir oficialment el 20 de maig de 1977, arran de la segregació conjunta de les antigues pedanies de Jesús i Maria i la Cava del municipi de Tortosa, iniciant així una nova etapa com a municipi independent.
Situat a l’hemidelta esquerre, Deltebre és el municipi més extens del Delta, amb una superfície de 107 km², i el més proper a la desembocadura del riu Ebre. Formen part del seu terme municipal les illes de Gràcia i de Sant Antoni, així com el nucli de Riumar, que es consolida com el principal nucli turístic del municipi.
Al llarg dels seus més de 40 anys d’història, Deltebre ha sabut conservar el seu esperit tradicional i agrícola, alhora que ha experimentat una evolució social i econòmica constant, convertint-se en un municipi dinàmic i atractiu per viure i gaudir. Actualment, Deltebre és el segon municipi més poblat del Baix Ebre, amb prop de 12.000 habitants.
Pel que fa a l’activitat econòmica, el sector primari hi té un pes rellevant, especialment a través del cultiu de l’arròs, una activitat que condiciona i defineix el paisatge deltaic al llarg de l’any. També hi destaquen la pesca i la caça, vinculades tant a la mar com a les basses i al riu. El sector secundari se centra principalment en l’aqüicultura i en l’àmbit agroalimentari, mentre que el municipi presenta una implantació industrial limitada. En el sector serveis, cal destacar el creixement del turisme, que aprofita l’entorn natural privilegiat per oferir experiències relacionades amb els esports aquàtics i d’aventura, la gastronomia, l’observació d’aus i el paisatge.
El repte actual de Deltebre és continuar avançant de manera sostenible, impulsant l’economia local i consolidant el sector turístic com un dels eixos principals del seu desenvolupament econòmic, sense perdre la seva identitat i els valors propis del territori.
Podeu trobar més informació sobre el terme municipal, la població empadronada, la diversitat social, així com l’activitat econòmica i cultural, a través de l’enllaç que us facilitem a continuació: enllaç.
Història
Deltebre es va constituir oficialment el 20 de maig de 1977, arran de la segregació de les pedanies de Jesús i Maria i la Cava del municipi de Tortosa. Situat a l’hemidelta esquerre, Deltebre és el municipi més extens del Delta de l’Ebre, amb una superfície de 107 km², i el més proper a la desembocadura del riu. Formen part del seu terme municipal les illes de Gràcia i de Sant Antoni, així com el nucli de Riumar, que esdevé el principal espai turístic del municipi.
Els orígens de la formació de Jesús i Maria i la Cava són encara incerts. Les primeres referències documentades sobre l’ocupació del territori que avui configura Deltebre es remunten a la conquesta cristiana de mitjan segle XII, impulsada des de Tortosa. A partir d’aquell moment, el Delta passa a ser considerat un “territori d’ús i profit” dels veïns de Tortosa, esdevenint una font de riquesa gràcies als recursos naturals que oferia, com la sal, el peix, les pastures, la sosa, la regalèssia o el blat.
Un fet clau en la configuració de l’actual població de Deltebre va ser el canvi del curs del riu Ebre en direcció a la gola de Migjorn, produït al segle XVII. El riu va abandonar els antics meandres que el conduïen a desembocar per la Marquesa i Goleró —actuals Riet Saida i Riet Fondo— i va passar a desembocar en línia recta, tal com ho fa en l’actualitat. Aquest canvi d’orientació del curs del riu podria haver estat afavorit per la construcció d’una sèquia o cava entre el revolt del riu, al mig de l’actual nucli urbà de Deltebre, i unes basses situades a la part baixa, entre el poble i la Catxa. D’aquí podria derivar l’origen del topònim la Cava.
Existeix constància de la presència de diversos nuclis de població que convivien de manera aïllada en indrets com el Galatxo, el Racó de Bomba o el Pregó. La variació del curs del riu va obligar aquestes comunitats a desplaçar-se cap a zones amb més recursos, com la part superior de la riba del riu —els Hortets— o la part baixa, al costat de l’antiga cava. Progressivament, la població es va anar concentrant, cultivant i edificant a l’interior de l’antic meandre. Ja al segle XIX, aquests nous nuclis havien assolit prou importància com perquè, l’any 1818, el Bisbat de Tortosa impulsés la construcció de l’església de Sant Miquel i, posteriorment, del cementiri.
El canvi més transcendent per a les partides de la Cava i Jesús i Maria va arribar amb la construcció dels canals de reg, especialment amb el canal de l’esquerra, inaugurat l’any 1912. A partir d’aquest moment, el conreu de l’arròs es va consolidar com el principal recurs econòmic del territori, fet que va comportar un notable creixement demogràfic als pobles de la part esquerra del Delta. Aquest desenvolupament es va veure reforçat amb la fundació, l’any 1955, de la Cambra Arrossera de la Cava i, posteriorment, de la Cooperativa Arrossera de Jesús i Maria.
Durant molts anys, la manca i el mal estat dels camins i carreteres van fer que el riu fos la principal via de comunicació, utilitzant-se els llaüts per al transport de mercaderies i el vaporet per al de passatgers. La gran transformació en la mobilitat va arribar amb la inauguració del Carrilet, l’any 1927, que va suposar l’obertura del municipi cap a l’exterior. Amb la progressiva millora de la xarxa viària, aquests mitjans de transport fluvial van anar desapareixent.
En l’àmbit administratiu i de serveis municipals, les dues poblacions van patir durant molts anys una situació de manca d’atenció institucional, fet que ja va provocar un primer intent de segregació durant la dècada dels anys trenta. Després d’un llarg període de reivindicacions, la segregació definitiva de la Cava i Jesús i Maria del municipi de Tortosa, l’any 1977, va suposar un punt d’inflexió en la dotació de serveis, infraestructures i equipaments, i va assentar les bases per al futur desenvolupament social i econòmic de Deltebre.
Projecció
Després de la seva constitució com a municipi l’any 1977, Deltebre ha viscut un procés constant de transformació que ha permès passar d’un territori amb dèficits històrics d’infraestructures i serveis a un municipi amb una clara vocació de futur.
En els darrers anys, Deltebre ha fet una aposta decidida per la millora de l’espai públic, la renovació d’equipaments i la modernització dels serveis municipals, amb l’objectiu de garantir una millor qualitat de vida a la ciutadania i reforçar la cohesió social. Projectes com la recuperació d’espais emblemàtics, la creació de nous equipaments culturals i esportius, o la transformació de l’eix fluvial han contribuït a redefinir la imatge del municipi i a situar-lo com un referent al Delta de l’Ebre.
Aquesta transformació s’ha fet des del respecte a la identitat pròpia i al paisatge deltaic, integrant criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i adaptació al canvi climàtic. Deltebre avança cap a un model de municipi que entén el medi natural com un valor estratègic, tant des del punt de vista ambiental com econòmic i turístic.
Paral·lelament, el municipi ha reforçat la seva projecció exterior, consolidant-se com a escenari d’esdeveniments culturals, esportius i turístics de primer nivell, i establint aliances que permeten posicionar Deltebre més enllà del seu àmbit territorial immediat.
Mirant cap al futur, Deltebre afronta els pròxims anys amb l’objectiu de continuar creixent de manera equilibrada, impulsant l’economia local, generant oportunitats per al jovent i consolidant el turisme sostenible com un dels motors principals del desenvolupament. Tot plegat, amb una mirada llarga, construïda des del consens, la participació ciutadana i el compromís amb les generacions futures.
